HERBARI - Rosmarinus officinalis


Nom científic
                                                                   
                                       
Rosmarinus officinalis
Género: Rosmarinus
Familia Lamiaceae
Noms en català, castellà i anglès
En català: Romaní,romer
En castellà: Romero,  bendito, romero blanco, romero común, romero coronario, romero de huerta, romero fino, , romerón, romero peregrino, romero real, romiru, rosa de mar, rosmarino, rumaní.
En anglès: Rosemary

Rosmarinus: nombre genérico que clásicamente se interpretó como directamente tomado del Latín ros marinus, “rocío marino”, pero es más probable que deriva del Griego ρώψrhops que significa “arbusto” y μυρίνος,myrinos, “aromático”: o sea el “arbusto aromático”, interpretación que encaja mejor con la planta.
officinalis: epíteto latíno que significa "de venta en herbarios".

Hàbitat
El seu habitat són els espais coberts de matoll mediterrani, situant-se en vessants assolellats i muntanyoses prop del mar i protegit del vent. S'estén per terrenys amb substrats calcaris, assentant-se entre pedregars, o sorrencs amb gran permeabilitat, ja que necessita molt poca humitat per créixer. Sobreviu fins als 1.500 m d'altitud i suporta temperatures mínimes de 10º C sota zero. Creix de forma natural acompanyat d'altres plantes aromàtiques com farigola, lavandes o estepes.

Època de floració
En zones temperades, pràcticament tot l'any. En zones fredes, de finals de l'hivern a mitjans de tardor.
Característiques
La planta del romaní és un arbust aromàtic de fulla perenne, pertanyent a la família de les labiades, que presenta una tija llenyosa i molt ramificat d'entre 1 i 2 metres d'alçada.
Les seves fulles, molt abundants, llargues i estretes, creixen directament sobre la tija sense peduncle, amb unes dimensions d'entre 1,5 i 3 cm de longitud per 2 o 3 mm d'amplada. Presenten un color verd fosc per la cara i una tonalitat blanquinosa pel revers. A les plantes més joves es recobreixen d'abundants pèls que desapareixen en créixer.
Les flors són de color blavós, violaci o rosa, i neixen en forma de ramells en la unió de la tija amb el full amb una grandària aproximada de 5 mm. El fruit mesura 1 mm i apareix dins el calze en forma de 4 petites nous de color marró.
Usos
El romaní és un arbust summament aromàtic que posseeix usos culinaris i aplicacions medicinals. És estimulant del sistema nerviós central. A l'àcid rosmarínic se li confereixen les propietats de hepatoprotector, colerètic i colagog. I gràcies als flavonoides propietats espasmolítiques. També és carminativa, bactericida, antifúngica, antiparasitària i analgèsica.
El té de romaní com a planta medicinal. És utilitzat per millorar i oxigenar el cervell, per alleujar dolors d'articulacions, ossos i músculs, alleujar l'ansietat, promoure el benestar en general i se li atribueixen molts beneficis més a causa del seu efecte analgèsic.
Es diu que el te de romaní té lleus propietats estimulants i revitalitzants, ajuda a mitigar migranyes i mals de cap, i es diu que té propietats antidepressives; a més conté múltiples vitamines.
Un dels usos del romaní més interessant és causa de les seves propietats sobre les cèl·lules cerebrals, fent-les més eficients per aprofitar l'oxigen provinent dels pulmons. Aquesta propietat del romaní té com a efecte principal una marcada millora en la concentració, en la memòria i disminució considerable de la fatiga mental.
Altres propietats i beneficis interessants d'aquesta planta medicinal inclouen: propietats analgèsiques, propietats antioxidants, facilita la digestió de greixos i midons, ajuda a millorar la gana, s'utilitza com a remei per a problemes hepàtics i com diürètic i netejador de la vesícula, té propietats antibacterianes, ajuda a controlar la pressió arterial baixa i l'aigua de flors de romaní s'utilitza per minimitzar les càries.
Ús culinari: El romaní ha estat molt emprat en l'elaboració de pans i dolços, en la preparació de fruits cuits al forn, en l'elaboració de brous i infusions, a la aromatització de vinagres i olis i com a condiment de guisats i rostits. Es pot parlar de tota una cultura al voltant d'aquesta planta, ja que està present en les receptes de molts plats de diferents cuines regionals i nacionals com per exemple: en la cuina alemanya, on se li prefereix com a acompanyant de les patates i les cols, també és comú trobar-lo en algunes sopes asiàtiques i en diferents rostits de les cuines llatines i europees. El seu sabor es caracteritza per ser ben fort i penetrant, raó per la qual s'ha d'utilitzar amb molta cura.
Indispensable per aromatitzar paelles, papes rostides, pollastre amb ametlles i xai estofat; sopes de tomàquets i de verdures; carn de xai, vedella i cérvol; papes, fongs; amanides de carn i de tomàquets; salses i pizza.
Una dada especial per als aficionats a la graella: s'empolvora les brases amb romaní i aconseguiràs una aroma molt especial que penetra a la carn que estàs rostint.
Usos cosmètics: L'oli essencial de romaní és recomanat per enfortir el cabell. Estimula la circulació propiciant el creixement i enfortint les arrels, i millorant l'estructura capil·lar del pèl fi i trencadís.
La infusió de fulles de romaní s'usa per aclarir el cabell ros, per prevenir la caspa i per realçar el color dels cabells castany, deixant-sedós i brillant.
El romaní és molt utilitzat en cremes cosmètiques antiedat, ja que és un excel·lent antioxidant. Alguns dels seus components, com l'àcid rosmarínic, promouen la formació de noves cèl·lules. És descongestiu, desinflamatori, cicatritzant, refrescant i astringent.
La seva infusió de fulles abocament en una tina d'aigua tèbia, sol usar-se per enfortir i refrescar a les persones convalescents d'alguna malaltia. De la mateixa manera, actuaran els seus beneficis en la pell del cos i el cutis, ja que els seus atributs diürètics redueixen inflamacions, les seves propietats cicatritzants milloraran l'aspecte general, i aquest tractament ajudarà a combatre la cel·lulitis.
Les propietats descongestives i refrescants del romaní el fan un bon tònic per llavis.
Interessant: el fort aroma del romaní espanta les puces.
En qualsevol cas, és molt important tenir en compte que un ús excessiu i continuat del romaní pot causar toxicitat. No convé abusar d'ús, ja que al tenir propietats estimulants pot provocar episodis d'ansietat i insomni.
Cultiu
Es sembra per llavors a la primavera o per esqueixos a l'estiu; s'adapta a qualsevol clima encara que prefereix els càlids, en un substrat per a plantes i requereix poc reg. Ho pots mantenir en test o bé sembrar-al jardí com arbust rebent bastants hores de llum solar.
És una planta que pot aguantar molt la sequera, sobretot a partir del segon any, quan ja ha fet arrels. Sempre que parlem d'aguantar la sequera ens referim al cultiu a terra, cultivant amb test si s'asseca la planta moriria, per molt de secà que sigui. Es planta cada 80 cm.

A l’Espai Terra


Literatura
Las flores del romero,
Niña Isabel,
Hoy son flores azules,
Mañana serán miel
Luis de Góngora

Ser en la vida romero,
romero sólo que cruza siempre por caminos nuevos.
Ser en la vida romero,
sin más oficio, sin otro nombre y sin pueblo.
Ser en la vida romero, romero…, sólo romero.
León Felipe


ROMANÍ DEL CAMINET
Romaníi del caminet,
herba humil, floreta blava;
prop de la vinya has crescut,
entre el mar i la muntanya.
Tomas Garcés
Rosemary - Poem by Marianne Moore

Simon & Garfunkel - Parsley, Sage, Rosemary & Thyme (Lyrics)

Tristan Gautschi
  Irene Gómez
3ºB

Comentaris