Activitats per a la memòria

Pau González, dept ciències socials

Activitats per a la memòria

Aquest curs, des del departament de ciències socials, hem organitzat dues activitats enquadrades dins dues assignatures diferents (Història d’Espanya de 2on de batxillerat i Història i cultura de les Illes Balears de 3er d’ESO), per a contribuir a la qualitat i a la defensa de la memòria històrica com a trets diferencials i identitaris. Es considera que aquestes activitats actuen de forma catàrtica, posant els alumnes en contacte amb un passat que en molts casos ha estat silenciat i ignorat per dinàmiques socials que tenen a veure amb un intent d’ocultar la barbaritat franquista. Pedagògicament parlant, i específicament, parlant de pedagogia de les ciències socials, aquestes dinàmiques són nefastes, ja que no hi pot haver res pitjor per a ensenyar història que ocultar la pròpia història. Dins un marc més ampli, tenint en compte altres camps de saber, el fet de no construir un llenguatge al voltant d’un tema clau qualsevol (en aquest cas específic la repressió franquista), pot impedir que s’assoleixin competències claus, ja que es crea un buit de coneixement que s’estén a les pròpies competències comunicatives i d’aprenentatge.

Conferència sobre la repressió tardana del franquisme

El temari d’Història d’Espanya de segon de batxillerat arriba fins a la transició democràtica a l’estat espanyol. Tot i no tenir molt temps per a aprofundir en molts aspectes del temari que ho mereixerien, vàrem decidir organitzar una xerrada perquè ens visités un membre de la resistència antifranquista: (Pau) Manel González Gómez. Ens va visitar per explicar-mos la seva experiència, les tortures que rebien els activistes quan els agafava la Brigada Político Social (cops i potades fent-los aixecar del llit davant mares o davant fills, quatre i cinc dies seguits de pallisses despullats a comisaria) i l’ingrés a presó sense judici. Ens va remarcar moltes vegades que les tortures que va rebre ell no foren tan cruentes com les tortures i la violència que reberen altres companys en anys més durs de la repressió. També ens va deixar molts clars els seus motius per a lluitar, més enllà de les sigles del seu partit i de les ideologies que hi havia darrere (quasi tota la resistència antifranquista estava organitzada per partits comunistes), el més important per a ell era la qüestió de la llibertat. La majoria de valents que s’enfrontaven a les condicions inhumanes del règim ho feien per a aconseguir un estat lliure, on es pogués pensar, parlar i escriure en llibertat. També ens explicà el procés de la transició, l’amnistia que reberen els torturadors del règim i l’impacte que li causà veure algun dels seus torturadors damunt el diari obtenint càrrecs polítics; també ens digué que molts dels poders actuals provenen de la pròpia dictadura i que no existeix una completa llibertat d’expressió. Tot i això remarcà la diferència entre l’estat de coses actual i el règim militar viscut durant aproximadament 40 anys, afirmant que en l’actualitat tenim molta més llibertat i possibilitat d’acció. Després de la seva xerrada, els alumnes varen estar demanant dubtes, qüestions, obrint debats i reflexionant, allargant-se l’activitat dues hores. Manel va quedar encantat amb la joventut que es va trobar davant, ja que era la primera vegada que feia una xerrada així, i va remarcar la diferència entre la joventut del seu temps i l’actual, considerant que l’actual té una capacitat crítica i reflexiva molt major i per tant molta més força per a canviar les coses i millorar la societat.

Treball sobre els illencs represaliats a camps de concentració nazis

Dintre el marc del projecte Història i cultura de les Illes Balears hem estudiat una part de la història de les Illes Balears que moltes vegades s’oblida: els republicans enviats a camps de concentració nazis. Després de la visualització del documental Mathausen, l’infern dels republicans, dins la sèrie documental Memòria i oblit produïda per Televisió de Mallorca, els alumnes s’han interessat pels republicans condemnats a aquests camps. Tant és així, que amb l’impacte que els produí la visualització del documental, férem un quadre amb paraules com dolor, humiliació, revolució... i al voltant d’aquest quadre decidírem fer una llista amb els noms dels illencs enviats als camps. Al principi la volíem fer amb cartolines, però ens semblà més respectuós construir un mur de la memòria, pintant els noms directament a la paret, suplint així una carència social: no s’ha fet cap homenatge oficial als republicans condemnats als camps de concentració. L’experiència ha resultat ser molt enriquidora, i els alumnes volen seguir investigant en aquest tema. Ens hem posat en contacte amb l’associació Memòria Històrica Mallorca perquè ens venguin a fer una xerrada.

Conclusions

El treball al voltant d’aquestes temàtiques ha resultat ser molt enriquidor, ha connectat als alumnes amb aspectes de la nostra història que desconeixien i els ha fet reflexionar sobre el present. Aquest darrer aspecte és clau dins les assignatures de les ciències socials, ja que un dels objectius (recollits dins la llei autonòmica d’educació i dins el propi currículum) d’aquestes assignatures és aconseguir promoure l’esperit crític i la reflexió sobre el seu entorn més immediat. He de dir que sense les ganes i la participació dels propis alumnes aquestes activitats no haurien estat possibles, el que confirma que el diàleg, la discussió i la participació són fonamentals per a construir aprenentatges que puguin dotar de sentit a la pròpia comunitat, on sigui més fàcil escoltar-se, trobar-se i fer memòria perquè l’individu pugui situar-se amb un sentit propi dins la societat.



Comentaris