UNA HISTÒRIA QUE ENS PODRIA PASSAR A TOTS

 Entrava a classe, notava a na Nerea molt disgustada.
M'hi vaig apropar  per demanar-li què li passava. No vaig poder, em vaig quedar en blanc. Na Nerea tenia un cop a l'ull!

- Nerea, què t'ha passat?!
- He caigut per les escales...

Sabia que la meva amiga mentia però, perquè em mentia?

- Nerea, per favor...digue'm la veritat.

Intentava convèncer-la, maldestre no era una característica de na Nerea.

- Sandra...és la veritat – em segueix mentint!
- Nerea m'enfedaré amb tu, és que no confies en mi?
- Sí que hi confii! - va contestar ella.
- Doncs? - vaig contestar
- Ha estat mon pare! Estava cridant a ma mare i jo volia defensar-la. Em vaig posar enmig i em va pegar...- va contestar.

El seu pare? Na Nerea ara no em mentia, em va dir la veritat. Però, per ventura el seu pare és un maltractador?

- Com que t'ha pegat?
- Fa dies que crida a ma mare, li volia pegar! Jo no volia això.
Em va cridar i després em va pegar – me tornava a contar la història amb més detalls, jo no sabia què respondre.
- Et vaig cridar després del cop de mon pare i no em vares contestar.
- Perdó, Nerea, estava estudiant i el vaig  apagar. Però, ton pare no té dret a pegar a ta mare ni a tu. - vaig contestar.

O no,na Nerea anava a plorar.

- Vols una abraçada? - li vaig demanar
- Sí, per favor

La vaig abraçar i va començar a plorar, no m'agrada veure-la així.

No et preocupis ara mateix crida'm al 016 i conta'm el teu cas, per favor no ploris més...vaig xiuxiuejar. És el máxim que puc fer per ella.

LUCÍA MANZANO GÓMEZ
FATIMA ZOUGUAGH
1r ESO

Comentaris

Entrades populars